El Mas Blanc es troba situat al sud del terme municipal de Sant Martí de Centelles, abans d'arribar al lloc del Racó de la Font, a l'est de la carretera C-1413b que, a grans trets, ressegueix el traçat de l'antic camí ral medieval i modern de Centelles a Sant Feliu de Codines. La casa es troba a tocar del Turó de l'Antiga (859 m) que, com a continuació de la carena del Puig Fabregar (933 m), envolta el Racó de la Font o, com es diu a la documentació local antiga, Sant Martí del Racó.

La propietat del mas Salgot va passar, abans de l'any 1925, a Marià Planas Escubós. Aquest va morir l'any 1925 i, en formar l'herència de les filles, va separar el mas Salgot de la resta de finques que s'havien de vendre per formar l'heretament de les filles Maria Concepció i Júlia Planas Cabot. Per primera vegada documenten aquí el nom de “mas Blanc” per fer referència a la mateixa casa: “la finca Mas Salgot o Mas Blanch del terme de Sant Martin de Centellas”.

El nom de mas Blanch o Blanc, va conviure amb el tradicional de mas Salgot. És possible que sigui una denominació derivada del color de la casa. Recordem que l'emblanquiment de les cases de pagès era un recurs habitual de l'arquitectura tradicional com a mitjà per protegir el morter de calci que relligava els aparells constructius; a més, per disposició estatal a mitjans del segle XIX va ser obligatori el blanquejament de les cases de pagès. No hem trobat cap altra raó per al canvi de nom, que podria haver estat facilitat pel fet que el cognom Salgot, al canvi de segle XIX al XX, ja no s'associa més a la casa pel canvi de propietaris.

El mas, doncs, a l'any 1925 va passar a les mans de Maria Planas Cabot, la qual també va ser l'administradora del proper sanatori del santuari de Puig d'Olena durant els anys centrals del segle XX. Aquests anys posteriors a l'heretament del mas Salgot o Blanc per Maria Planas es consolidava la nova denominació de la casa fins al punt que el nom antic, d'origen medieval, gairebé desaparegués de la memòria. L'ús puntual de la casa com a complement del sanatori de Puig d'Olena, fundat durant la II República (1935), on s'estiguin coneguts literats i artistes, va afirmar l'ús del nom, potser més poètic. En aquest sentit, Màrius Torres va ser l'artista més conegut. Després de la mort de Maria Planes, la propietat va passar al bisbat de Vic, que va permetre l´erecció d´un institut de vida consagrada de dret diocesà, vinculat al bisbat de Vic i format per una petita comunitat de religioses.

La funció del mas Blanc com a sanatori puntual va afavorir que es fes referència en articles de premsa i escrits literaris, redactats aquests darrers per persones que van estar o que es van estar al proper sanatori del Puig d'Olena, situat a 4 km en direcció a Sant Quirze. Aquest va ser el cas del poeta català Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942), que, mentre estigués ingressat al Puig d'Olena a partir de l'any 1938, va fer estades breus d'un dia. L'any 1942, a causa del greuge de la seva malaltia i per estar més còmode a casa de la seva amiga Maria Planas, propietària de l'establiment del Puig d'Olena, va romandre durant 4 mesos. Durant aquests dies, va musicar poetes provençals (Jofre Rudel, Peire Cardinal, Bernat de Ventadorn) i una poesia de Paul Verlaine, a més d'escriure els seus darrers poemes. A l'interior del mas, a l'antiga sala, es conserva l'escriptori utilitzat per Màrius Torres, i davant del rellotge de sol que ocupa la façana de l'edifici a l'esquerra del mas (veure més avall), podem llegir, sobre ceràmica, el poema que va dedicar a Maria Planes.